No pot ser que després de la manifestació, després de reunir un milió i mig de catalans tot segueixi igual, que no canviï res. No podem deixar que la gent es refredi, no ens podem tirar floretes i felicitar-nos per haver fet història, per haver batut un rècord que no serveix per a res. Les raons eren molt més serioses, volem la independència, volem l'Estat Català!!*!! No ho tenim tant lluny i hi hà molta gent treballant'hi des de fa temps i molta més que està disposada a fer el que calgui, quan calgui (i amb qui calgui). No és terrorisme, són negociacions. Prou de polítics venuts que només busquen vots i es passen l'any oreparant-se les eleccions i buscant el millor discurs electoral. El PSC ho va dir molt bé: "FETS, NO PARAULES". Si mirem les paraules, em vénen ganes de plorar, tenim un president que no es mereix cap majúscula perquè no sap parlar la llengua del seu país, però mirant els fets, em vénen ganes d'engegar-li un tret! Que vagi de víctima, que mentres ell gemega, nosaltres ja hem rebut (retallades als funcionaris,...) És hora d'actuar, d'aixecar el cap. Molts catalans van donar la vida perquè nosaltres poguéssim tenir el que tenim i ser qui som, no ens ho podem deixar perdre tant fàcilment, els hi ho debem!
Catalunya va ser independent i ho pot tornar a ser, però hem de treballar, ens ho hem de guanyar, com sigui. Com va dir Lluís Companys: L'hora és greu i gloriosa.
Visca Catalunya Lliure i visquin tots els que lluiten pel nostre país |l*l|

